ASPERGER I TRASTORN NO VERBAL
Sempre havies fugit de les repulsives comparacions que acostumen a fer molts pares i mares -sí, segur que ho fan inconscientment- però fan autèntiques competicions per tal que els seus fills i filles siguin les primeres en parlar, en controlar els esfínters, a anar amb bicicleta… Ella aprenia d’una altra forma que no s’adequava al que s’espera, però no era una manera estranya, era diferent, curiosa. Però des del moment que hi ha un paper que diu “diagnòstic” significa que se algú sap què té, que és, que serà o com es comportarà aquesta personeta… com si estigués tot endreçat dins un calaix que porta el nom de trastorn o d’un síndrome amb el que haureu d’aprendre a viure tota la vida
El 18 de febrer va ser el dia internacional del Síndrome d’Asperger. Un trastorn greu del desenvolupament que està tipificat dins dels trastorns de l’espectre autista. Un síndrome que té algunes similituds amb d’altres trastorns com el que va anomenar aquell 8 de març de 2016 el psicòleg de l’escola, el Trastorn no Verbal.
Avui, vull parlar del Síndrome d’Asperger i d’altres trastorns, com el No Verbal perquè hi ha moltes persones que no entenen el món com diuen que el veiem la majoria de persones. Tenen eines i recursos, molt valuosos, que s’han creat ells o elles mateixes per comprendre situacions que no entenen. No hi ha una única manera d’entendre el món i, quan t’arriba un diagnòstic tan proper com aquest, que viu dins d’una personeta que… és teva, saps que no deixaràs mai de posar totes les teves forces a comprendre com deuen mirar els seus ulls i com sent el seu cor.
Però quan mires la societat i poses la lupa en molts aquells comportaments que tenen persones que es trobarien dins el que anomenen “nomalitat”, t’esgarrifes. I sents una impotència enorme perquè penses que no tindràs prou eines per donar-li a ella perquè tu sí perceps situacions que fan mal i penses que una persona tan plena d’innocència i mancada de malícia no podrà enfrontar-s’hi. No pots evitar pensar-ho perquè la protegiries amb tot el que tens. Però llavors, la contemples i observes com veu el món, com el descriu i què en pensa… i et sorprèn i t’encanta i penses que tan de bo les persones tinguessin tanta bondat dins. I així, t’omples d’esperança perquè descobreixes que tens a la persona més meravellosa i més capaç d’aquest món i saps que l’acompanyaràs en el seu camí per adquirir les eines per relacionar-se amb totes les persones, tant amb les que es troben dins com fora del que tan ens agrada anomenar: “la normalitat”. El camí serà menys senzill però pot ser bonic aprendre. I llavors recordes frases de ments intel·ligents i tendres com la que va dir la poetessa Safo de Lesbo “Allò que és bell és bo i si és bo, també arribarà a ser bell”.
Deixa un comentari