Alguna vegada has dedicat uns minuts a reflexionar sobre les habilitats que nens i nenes aprenen amb les joguines “roses” i “blaves”?
Us proposem que agafeu un catàlegs de joguines i veureu que, a primera vista, detectem que hi ha dos colors que predominen: Quins són els jocs que són principalment de color blau?
Doncs jocs que conviden a jugar als nens amb jocs que es fan a l’aire lliure, perquè suposem que necessiten per saciar les seves ganes de moure’s o a aprendre les habilitats de la guerra.
En canvi, a les nenes, ja des de ben petites aprenen unes habilitats que van a una direcció ben contrària a la resolució de conflictes a través de la violència. Elles són convidades a cuidar de la vida.
Joguines aparentment innocents que porten uns valors subtils i que conviden a les nenes a acostumar-se a ser obedients tot jugant en petits espais privats, l’espai de la casa, on hi ha la cuineta i les nines amb les que estan començant a practicar a ser mares.
Ens pensàvem que ara ja no es donava una educació diferent a nens i a nenes, com s’havia fet durant el franquisme. Ara bé, abans, els rols, els papers que s’assignaven a nens i a nenes eren completament diferents. Però avui, malgrat diem que nens i nenes poden fer de tot, per què quan mirem un catàleg de joguines, veiem que es segueix convidant, a través de formats roses i blaus, a aprendre habilitats contràries: l’ús de la força i la violència en la majoria de joguines dissenyades per a nens i la maternitat, la cura del cos i de la imatge per l’altra banda. Quines conseqüències tenen aquests diferents aprenentatges fets sense que els nens i les nenes se n’adonin?
La hipòtesi contrastada a través de la intervenció directa a les escoles i l’anàlisi dels canals de socialització és que la transmissió del sexisme no ha variat, sinó que ha canviat la manera de transmetre-ho. I ho podeu investigar vosaltres mateixos i mateixes. La majoria de les persones que ens esteu escoltant sabeu que quan sortiu al carrer durant aquestes festes i mireu els aparadors, els passadissos dels supermercats o els catàlegs de joguines, succeeix alguna cosa semblant. És com si us poséssiu unes ulleres que es tornen de color rosa o de color blau segons la joguina que mireu. I això és així perquè els regals de nens tenen una etiqueta: cotxes, actions mans, armes, avions… i els regals per nenes tenen una altra etiqueta de color rosa pastel: nines, maquillatges, planxes…
Tot i que sabem que socialment hem avançat en temes d’igualtat, sembla que els catàlegs de joguines s’hagin quedat encara en un passat on encara es veu com a normal que nens i nenes siguin educats de forma diferent per complir futurs rols, alimentant, així la desigualtat.
Existeix una gran quantitat d’anuncis de nines que necessiten ben poc per veure quins són els missatges que rep una nena quan veu i escolta aquest anunci publicitari. La idea que li transmetem és que ha d’aprendre a cuidar de l’altre, a prioritzar les necessitats del bebè que no li menja, a començar a construir la seva identitat assumint que és important que es preocupi de cobrir les necessitats de l’altre.
I també veiem molts anuncis on els nens són convidats a viure aventures on es resolen els conflictes a través de la violència, allunyant qualsevol joc on els nens puguin aprendre a desenvolupar habilitat d’empatia i on puguin expressar qualsevol sentiment que no sigui la ira.
Aquest és el primer tastet que us fem per veure com, des de la primera infància, ja transmetem sexisme, és a dir, esperem que nens i nenes desenvolupin habilitats i rols diferents.
Deixa un comentari