Llegim un article del Diari ARA d’Alba Alfageme. És molt bo i necessari i no puc aturar el munt de reflexions que em vénen al cap i que vull compartir.
-
I si eduquem als LLOPS que es creuen en els camins de les CAPUTXETES VERMELLES?
I si els LLOPS s’aprenen i es creuen de veritat el DECÀLEG CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE? Com que l’alcohol o les drogues no justifiquen la violència, que les dones no haurien de ser limitadores de ningú o que les noies tenen dret a rebutjar una relació sexual i l’home està obligat a parar.
I si eliminem els OBSTACLES dels ESPAIS PÚBLICS COMPARTITS que ens fan naturalitzar que el cossos de les dones són vulnerables i que, per aquest motiu, poden patir violència verbal i física?
-
I si deixem d’HIPERSEXUALITZAR a les Caputxetes i a les dones?
Quina és la relació de les DONES amb L’ESPAI PÚBLIC, amb la ciutat, amb els perills que, com la Caputxeta Vermella, es podem trobar en el camí fins a arribar als seus destins? Sí, destins en plural, els que vulguin, els que escullin lliurement i no l’únic que sempre els volen imposar?
Molts discursos giren entorn a les idees que són elles les imprudents que han vestit el seu cos d’una determinada manera i per això han sigut abusades o violades. O que són elles les responsables per haver sortit a una hora poc indicada o en un espai poc il·luminat. Rotundament elles NO són les responsables!
Per què no fem un plantejament invers? I si ens preguntem com és aquest camí, com és aquest entorn, com eduquem als possibles personatges que ens trobarem en aquest camí. Em refereixo als dos tècnics d’ambulància que intenten abusar de la noia, els directors i actors de l’Últim Tango a París, el llop de la Caputxeta o als qui pujats sobre un cotxe ens dirigeixen violència verbal i ens intimiden? Ja veieu que no parlo de tots els homes, perquè no tots pensen que les dones som objectes i coses però tristement sabem que no tots són així. Per què és hostil per a les dones aquest espai més enllà del que ja bé marcat, del camí curt i segur que ens diuen a casa que hem de seguir?
Des de petites, rebem a través dels agents socialitzadors un doble i contradictori missatge: transforma el teu cos per tal que esigui atractiu, desperta el desig sexual de l’altre a través d’aquesta caputxa vermella, però… Ai si en determinats moments del dia utilitzes alguns espais públics!!! Són espais perillosos i, si et desvies del camí, podràs ser devorada per alguns llops, verbal o físicament. Aquelles que us atreviu a explorar nous camins amb aquests cossos treballats i decorats, us haureu d’atendre a les possibles conseqüències. El missatge és que no ens hem de desviar (prendre drogues o anar vestides provocativament), no podem indagar (anar per zones no il·luminades), no ens podem exposar a explorar en un espai que no està fet per sentir-nos segures.
Totes aquests reflexions es deriven i s’inspiren en l’article imprescindible d’Alba Alfageme.
Font: Imatge de l’article d’Alba Alfageme al Diari Ara.
Deixa un comentari